Casa Prim

S. XX

Av. de la Generalitat, 18

Edifici entre mitgeres, amb quatre plantes l’última de les quals és la golfa. Realitzat segurament el primer terç del segle XX, entre els anys 1900 i 1940. La seva façana correspon a una adaptació tardana de línies modernistes, realitzada per un artista local. La composició és simètrica i de pedra picada. Ens recorda també l’estil modernista les  baranes de forja ondulants en la seva part inferior, decorades amb senzills motius florals, dels quatre balcons que disposa la façana.

Continua llegint

Cal Castelló del Vi

Segle XX

cal castello

Foto: Josep Ripoll

C/ Jaume II (Actualment C/ Ferrer i Busquets, 9)

Edifici modernista bastit entre 1905-1915, avui derruït, Cal Castelló del Vi era una esplèndida casa de maons que hi havia al carrer Jaume II, la façana de la qual gaudia d’una interessant decoració estucada, amb obertures voltades amb pedra o maó. L’any 2001 fou derruïda, i en el seu lloc s’hi fa un supermercat. Una altra pèrdua pel  patrimoni de Mollerussa. Continua llegint

Torre Pintó

Segle XX

CAL PINTÓ

Foto: Josep Ripoll

Carrer del Segrià, s/n

Entre 1910 i 1931 , a redós de la doctrina d’Eugeni d’Ors, es desenvolupen els ideals noucentistes, que en l’arquitectura retornen cap a les formes clàssiques. Exemple d’obra eclèctica es Torre Pintó, amb un esplèndid porxo sostingut per columnes. La Torre Pintó va ser construïda entre els anys 1925 i 1926 per l’advocat barceloní Josep Pintó. Anys mes tard i fins a data d’avui , passaria a mans del seu fill.

La torre també se la coneix com Torre Segalà o Torre Blanca, ja que els terrenys en què l’edifici va ser construït pertanyien a la primera dona del senyor Pintó, Dolors Segalà . Continua llegint

Mènsules de Cal Cobatxo

Segles XVIII-XIX

cobatxo31 C/ Jacint Verdaguer, 10

L’edifici de Cal Cobatxo sembla que va ser construït als voltants de l’any 1920. En aquesta casa, però, hi trobem la part més interessant, des del vessant patrimonial, en les mènsules que sostenen la balconada del primer pis. Segons sembla, són mènsules reaprofitades d’algun altre edifici antic derruït i que podrien datar-se entre els segles XVIII i XIX. Sabem però, que aquestes mènsules haurien estat recuperades i utilitzades, per incorporar en aquesta casa, per un taller picapedrer d’Arbeca anomenat Cal Sumalla.

Les mènsules que hi podem veure  representen a una figura femenina i una de masculina respectivament i, una tercera, de decoració vegetal amb una flor al centre i formes de volutes. Continua llegint

Molí de l’oli de Cal Calçoner o de Cal Ferran

Segle XIX

 foto2Carretera de Vila-sana

Originàriament el molí de Cal Calçoner o de Cal Ferran, datat al voltant de l’any 1850, es va construir per instal·lar-hi un molí d’oli, avui podem dir que és un d’aquells edificis de l’arqueologia industrial recuperat. L’antic molí s’ha restaurat modernament i al llarg dels anys ha anat canviat el seu ús.  En l’actualitat és un edifici de propietat particular i d’ús propi. Pertany a una empresa de construcció i s’utilitza com a magatzem de màquines, d’estris i materials d’obra.  Continua llegint

Ajuntament

Segle XX

Plaça de l’Ajuntament, 2molle2015

L’Ajuntament de Mollerussa no sempre ha estat ubicat en el mateix lloc. Abans de la situació actual va estar a la Casa Forta i anteriorment a la Plaça Major.

A la Plaça Major estava situat en un “petit casalot” al número 7 en la dècada dels anys 20 del segle passat. Quan aquell edifici es quedà petit es tralladà, la casa de la vila, a la Casa Forta, situada en l’indret on actualment hi ha l’església parroquial. Al 1911 l’Ajuntament la va comprar a la Societat Canal d’Urgell per 30.000 pessetes.  En les dècades dels any 40 i 50 es van fer unes modificacions urbanístiques al centre   de la vila que tingueren com a protagonistes l’església i l’ajuntament vell, amb el seu enderrocament i la seva nova construcció en llocs diferents. Continua llegint

Torre Culleré

Segle XIX

 cullere1Ctra. de Linyola

La Torre Culleré, és una casa senyorial  situada als afores de la ciutat i que va ser projectada cap a l’any 1885, pel mateix enginyer  que va dirigir les obres del Canal d’Urgell i la seva seu, Domingo Cardenal Gandasegui. Realitzada en obra massissa de pedra i ferro,  recorda les vil·les senyorials amb la part central de la façana a segon pla, formant un pòrtic i una galeria lateral, amb columnes de foneria, perfectament orientades al sud i davant un jardí. La casa està coberta amb teulada a dos vessants, amb el ràfec molt sobresortit i una cornisa de fusta a sota coberta. L’any 1920 fou quan la família  Culleré es traslladà a l’antiga residència de Domingo Cardenal, raó per la qual la casa porta el seu nom. Com a curiositat, durant la Guerra Civil l’Ajuntament confiscà l’edifici per establir-hi l’Hospital Municipal. L’entrada principal de Can Culleré, recorda la mateixa fisonomia de la Casa Canal. Continua llegint