Fira de Sant Josep

Finals XIX

Av. del Canal, 
Av. de la Pau,
Av. de la Fira 
i C. de Llorenç Vilaró 

Hem de situar el naixement de la Fira , tal i com es constata en l’acta del Ple de l’Ajuntament, el 10 de març de 1872 en resposta  a una comissió de veïns que sol·licitaven la celebració d’un mercat setmanal i dues fires anuals, per tal d’aportar beneficis a la població i la comoditat per als pobles veins. Així s’acordà un dia de mercat setmanal que es realitzarà el dimecres, – actualment encara és fa aquest dia – i dues fires anuals situades al març i a l’agost inicialment. Així doncs, fou l’any 1873 que es celebrà la primera fira  amb bestiar de llaurar i, tal i com apunta Miquel Polo, una fira en la qual es  trobaria tot allò que feia falta a les famílies per viure.

Casa Forta

Segle XVIII

C/ Ferrer i Busquets, 29 (actualment hi ha l’Església Parroquial de Sant Jaume) 

La Casa Forta era un dels edificis més antics de Mollerussa, fou enderrocada a l’octubre de 1954 per ampliar l’antiga carretera N-II i donar pas a l’escalinata de l’església nova. Segons Francesc Rebolledo, havia estat l’antic castell o casalici del senyor de Mollerussa. Tot i que Feliu Monfort parla de què la construcció es trobava en peu el 1516, en mal estat el 1603, i enrunada el 1624.
Segons una notícia del 1848, s’esmenta una torre a la població i després la Casa Forta, aixó ens fa pensar que no hi hauria relació entre les dues construccions. D’acord amb els estudis realitzats per Polo Silvestre, la casa que va arribar fins al segle XX fou bastida entre 1733 i 1734, ja des d’un inici per ser un hostal.

Capella de Sant Isidori

Segle XVII. Gòtic-Renaixentista

Plaça Major, 4

S’ignora la data en què es va erigir , però la primera menció que es fa de la capella és de l’any 1646. Des de la seva construcció, entre dos parets mitjaneres, el seu ús va ser religiós, fins l’any 1936. En la postguerra, la capella fou abandonada i es va destinar a magatzem municipal. A finals dels anys 60 del segle XX, hi hagué un intent de recuperació de l’espai per activitats culturals, però la restauració no va tenir lloc fins el 1976. Edifici molt reformat, almenys en tres ocasions diferents. La primera fase seria de finals del segle XVI o inicis del XVII, període pròxim a la cronologia de la imatge de Sant Isidori, quan es dataria la porta d’entrada, una obertura d’arc conopial rebaixat.