Segle XVIII
L’edifici original és segurament del segle XVIII però va ser reformat l’any 1920 dins els paràmetres estètics del modernisme. Això es fa palès sobretot en l’ús que es fa de les línies ondulades i els perfils sinuosos: balcons, motllures entorn de les obertures, cornisa del coronament. La barana del pis superior és de ferro mentre que la del pis principal és de pedra i està presidida per un escut de Catalunya. La part posterior del casal té sortida a la travessia de Jacint Verdaguer. Aquesta part és la dels anys 1700 i sembla que la família, que ara no hi viu, conserva part del mobiliari i de l’estructura de l’època. La família Jaques, era una de les famílies importants de la ciutat. Els seus membres formaren part diferents consistoris municipals.
El juliol de 2014, l’Ajuntament de Mollerussa aprovà la modificació puntual del Pla d’Ordenació urbanística municipal de Mollerussa, i l’edifici de Cal Jaques es va incloure dins del sistema d’equipaments públics de propietat municipal, atès el seu valor històric i patrimonial.
Per saber-ne més :
Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mollerussa. Catàleg de béns protegits. Ajuntament de Mollerussa. Desembre 2008.[Consulta: 23 gener 2015] http://www.mollerussa.cat/public/1/docs/D06_FITXES_05_cal_jacques.pdf
Pobles de Catalunya.[Consulta: 23 gener 2015]: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4032
Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 gener 2015] http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_14810
CULLERÉS BALAGUERÓ, Miquel Àngel. POLO SILVESTRE, Miquel. RIPOLL BALLESTÉ, Josep. Història gràfica de Mollerussa. Ajuntament de Mollerussa,2004. Pàg. 141.
DIRECCIÓ GENERAL DEL PATRIMONI CULTURAL. Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les Garrigues . El Pla d’Urgell. Barcelona: Departament de Cultura, 1999. Pàg. 189.
YEGUAS GASSÓ, Joan. Mollerussa. Valls: Edicions Cossetània. Col·lecció La Creu de Terme, 2003. Pàg. 75-77.