Casa Prim

S. XX

Av. de la Generalitat, 18

Edifici entre mitgeres, amb quatre plantes l’última de les quals és la golfa. Realitzat segurament el primer terç del segle XX, entre els anys 1900 i 1940. La seva façana correspon a una adaptació tardana de línies modernistes, realitzada per un artista local. La composició és simètrica i de pedra picada. Ens recorda també l’estil modernista les  baranes de forja ondulants en la seva part inferior, decorades amb senzills motius florals, dels quatre balcons que disposa la façana.

Torre Pintó

Segle XX

Foto: Josep Ripoll

Carrer del Segrià, s/n

Entre 1910 i 1931 , a redós de la doctrina d’Eugeni d’Ors, es desenvolupen els ideals noucentistes, que en l’arquitectura retornen cap a les formes clàssiques. Exemple d’obra eclèctica es Torre Pintó, amb un esplèndid porxo sostingut per columnes. La Torre Pintó va ser construïda entre els anys 1925 i 1926 per l’advocat barceloní Josep Pintó. Anys mes tard i fins a data d’avui , passaria a mans del seu fill.

La torre també se la coneix com Torre Segalà o Torre Blanca, ja que els terrenys en què l’edifici va ser construït pertanyien a la primera dona del senyor Pintó, Dolors Segalà .

Mènsules de Cal Cobatxo

Segles XVIII-XIX

 C/ Jacint Verdaguer, 10

L’edifici de Cal Cobatxo sembla que va ser construït als voltants de l’any 1920. En aquesta casa, però, hi trobem la part més interessant, des del vessant patrimonial, en les mènsules que sostenen la balconada del primer pis. Segons sembla, són mènsules reaprofitades d’algun altre edifici antic derruït i que podrien datar-se entre els segles XVIII i XIX. Sabem però, que aquestes mènsules haurien estat recuperades i utilitzades, per incorporar en aquesta casa, per un taller picapedrer d’Arbeca anomenat Cal Sumalla.

Les mènsules que hi podem veure  representen a una figura femenina i una de masculina respectivament i, una tercera, de decoració vegetal amb una flor al centre i formes de volutes.