Mènsules de Cal Cobatxo

Segles XVIII-XIX

cobatxo31 C/ Jacint Verdaguer, 10

L’edifici de Cal Cobatxo sembla que va ser construït als voltants de l’any 1920. En aquesta casa, però, hi trobem la part més interessant, des del vessant patrimonial, en les mènsules que sostenen la balconada del primer pis. Segons sembla, són mènsules reaprofitades d’algun altre edifici antic derruït i que podrien datar-se entre els segles XVIII i XIX. Sabem però, que aquestes mènsules haurien estat recuperades i utilitzades, per incorporar en aquesta casa, per un taller picapedrer d’Arbeca anomenat Cal Sumalla.

Les mènsules que hi podem veure  representen a una figura femenina i una de masculina respectivament i, una tercera, de decoració vegetal amb una flor al centre i formes de volutes. Continua llegint

Ajuntament

Segle XX

Plaça de l’Ajuntament, 2molle2015

L’Ajuntament de Mollerussa no sempre ha estat ubicat en el mateix lloc. Abans de la situació actual va estar a la Casa Forta i anteriorment a la Plaça Major.

A la Plaça Major estava situat en un “petit casalot” al número 7 en la dècada dels anys 20 del segle passat. Quan aquell edifici es quedà petit es tralladà, la casa de la vila, a la Casa Forta, situada en l’indret on actualment hi ha l’església parroquial. Al 1911 l’Ajuntament la va comprar a la Societat Canal d’Urgell per 30.000 pessetes.  En les dècades dels any 40 i 50 es van fer unes modificacions urbanístiques al centre   de la vila que tingueren com a protagonistes l’església i l’ajuntament vell, amb el seu enderrocament i la seva nova construcció en llocs diferents. Continua llegint

Torre Culleré

Segle XIX

 cullere1Ctra. de Linyola

La Torre Culleré, és una casa senyorial  situada als afores de la ciutat i que va ser projectada cap a l’any 1885, pel mateix enginyer  que va dirigir les obres del Canal d’Urgell i la seva seu, Domingo Cardenal Gandasegui. Realitzada en obra massissa de pedra i ferro,  recorda les vil·les senyorials amb la part central de la façana a segon pla, formant un pòrtic i una galeria lateral, amb columnes de foneria, perfectament orientades al sud i davant un jardí. La casa està coberta amb teulada a dos vessants, amb el ràfec molt sobresortit i una cornisa de fusta a sota coberta. L’any 1920 fou quan la família  Culleré es traslladà a l’antiga residència de Domingo Cardenal, raó per la qual la casa porta el seu nom. Com a curiositat, durant la Guerra Civil l’Ajuntament confiscà l’edifici per establir-hi l’Hospital Municipal. L’entrada principal de Can Culleré, recorda la mateixa fisonomia de la Casa Canal. Continua llegint